CHARITO CALAMBRE
Olga i Esther Merchán composen Charito Calambre, col·lectiu multidisciplinari que treballa fonamentalment amb la intervenció al carrer mitjançant l'estergit (plantilles pintades amb esprai). Totes dues han estudiat Belles Arts i han cursat els estudis sense aferrar-se a un itinerari particular, així han fet les assignatures que realment desitjaven en cada moment en funció dels seus interessos artístics.
El seu treball s'inscriu en l'anomenat street art. Un art de i al carrer en què s'implica la gent d'una manera directa. Generalment, aquest tipus d'art té un rerefons ideològic, fins i tot polític, on es volen reivindicar diferents principis, com ara la llibertat individual, la no globalització de les formes de ser de les persones cada cop més semblants entre elles, la no manipulació política del treball i la vida personal, etc. En moltes ocasions, el street art té la intenció de ser un revulsiu que obri d'alguna manera els ulls a les persones que passen pel carrer, o l'expressió pública d'una idea comuna i difosa que no és habitualment dita en veu alta. Aquestes formes artístiques apareixen al carrer d'una manera inesperada per a les persones que viuen a la ciutat o poble i les convida d'una manera divertida a la reflexió.
L'obra de Charito Calambre no manifesta la versió més violenta del street art, més aviat manifesta un interès de fer agradable el passeig als vianants, d'intentar establir-hi un joc i integrar-los en el procés artístic, de no deixar-los el rol de simple espectadors, sinó que han de ser agents actius que han de participar d'una manera o altra en l'acte estètic.
L'any 2008 han participat, a La Capsa i al Centre d'Art Torre Muntadas en el projecte The Charito's Game, que ha estat un dels projectes guanyadors de la convocatòria artística 41º19'47"N 2º6'11"E Experiències Localitzades. Es tracta d'un projecte lúdic que vol atenuar els temps d'espera de les persones que viuen al Prat. Així, a les parades d'autobús, lloc d'espera diari per als viatgers, proposaven uns balls pintats a terra per fer més entretinguda l'espera i per ajudar l'espectador-ballarí a disminuir la sensació de temps perdut. També van col·locar jocs mentals a les parets del CAP Disset de Setembre amb la mateixa finalitat, així com fulls de mà en algunes oficines públiques del municipi (UBASP), que els espectadors-jugadors podien emportar-se a casa, amb jocs que calia completar amb llapis o bolígraf. Aquest projecte, a més, es va arrodonir amb una exposició d'un mes de durada a la Sala de Art Torre Muntadas.
Amb el mateix projecte readaptat, The Charito's Game, van participar a Stripart 2009, al Centre Cívic Guinardó (Barcelona, 2009).
A 94110, la seva proposta consisteix a reproduir un joc en el gall i en l'espai que l'envolta. Aquest surt de la figura, i s'ha de resseguir una sèrie de números per formar una silueta, en principi desconeguda. Tot això es fa amb pintura blanca i negra, i el gall ocupa el terra i una part del mobiliari urbà que l'envolta. Finalment, queda numerat i "perfilat" el gall i aquesta part de l'espai quotidià es transforma durant una setmana en una altra cosa diferent del que és convencionalment.
Fotografies:
Quinto (perfil)
Arxiu de les artistes (obres)
Torna a Creadors Gallum Gallum
Torna a l'inici
El seu treball s'inscriu en l'anomenat street art. Un art de i al carrer en què s'implica la gent d'una manera directa. Generalment, aquest tipus d'art té un rerefons ideològic, fins i tot polític, on es volen reivindicar diferents principis, com ara la llibertat individual, la no globalització de les formes de ser de les persones cada cop més semblants entre elles, la no manipulació política del treball i la vida personal, etc. En moltes ocasions, el street art té la intenció de ser un revulsiu que obri d'alguna manera els ulls a les persones que passen pel carrer, o l'expressió pública d'una idea comuna i difosa que no és habitualment dita en veu alta. Aquestes formes artístiques apareixen al carrer d'una manera inesperada per a les persones que viuen a la ciutat o poble i les convida d'una manera divertida a la reflexió.
L'obra de Charito Calambre no manifesta la versió més violenta del street art, més aviat manifesta un interès de fer agradable el passeig als vianants, d'intentar establir-hi un joc i integrar-los en el procés artístic, de no deixar-los el rol de simple espectadors, sinó que han de ser agents actius que han de participar d'una manera o altra en l'acte estètic.
L'any 2008 han participat, a La Capsa i al Centre d'Art Torre Muntadas en el projecte The Charito's Game, que ha estat un dels projectes guanyadors de la convocatòria artística 41º19'47"N 2º6'11"E Experiències Localitzades. Es tracta d'un projecte lúdic que vol atenuar els temps d'espera de les persones que viuen al Prat. Així, a les parades d'autobús, lloc d'espera diari per als viatgers, proposaven uns balls pintats a terra per fer més entretinguda l'espera i per ajudar l'espectador-ballarí a disminuir la sensació de temps perdut. També van col·locar jocs mentals a les parets del CAP Disset de Setembre amb la mateixa finalitat, així com fulls de mà en algunes oficines públiques del municipi (UBASP), que els espectadors-jugadors podien emportar-se a casa, amb jocs que calia completar amb llapis o bolígraf. Aquest projecte, a més, es va arrodonir amb una exposició d'un mes de durada a la Sala de Art Torre Muntadas.
Amb el mateix projecte readaptat, The Charito's Game, van participar a Stripart 2009, al Centre Cívic Guinardó (Barcelona, 2009).
A 94110, la seva proposta consisteix a reproduir un joc en el gall i en l'espai que l'envolta. Aquest surt de la figura, i s'ha de resseguir una sèrie de números per formar una silueta, en principi desconeguda. Tot això es fa amb pintura blanca i negra, i el gall ocupa el terra i una part del mobiliari urbà que l'envolta. Finalment, queda numerat i "perfilat" el gall i aquesta part de l'espai quotidià es transforma durant una setmana en una altra cosa diferent del que és convencionalment.
Fotografies:
Quinto (perfil)
Arxiu de les artistes (obres)
Torna a Creadors Gallum Gallum
Torna a l'inici
